Aquest matí els teus fills s’han barallat pel cotxe vermell. Ahir pel lloc al sofà. I tu, esgotada, has pensat: «Per què no poden estar quiets cinc minuts?»
Aquí ve la notícia: és completament normal. I més: és necessari.
Els conflictes són aprenentatge
Quan dos nens discuteixen, no estan «portant-se malament». Estan aprenent:
- A negociar: «Tu ara, jo després»
- A expressar emocions: «Estic enfadat»
- A posar límits: «Això és meu»
- A empatitzar: «Veig que tu també ho vols»
Però això només passa si nosaltres els acompanyem bé.
Què NO ajuda
Fer de jutge: «Tu ets gran, li dones el joguet.» Això no els ensenya a resoldre, només genera ressentiment.
Obligar a demanar perdó: Perdó sense penediment és una paraula buida.
Castigar la discussió: Els càstigs imposen a curt termini, però no ensenyen.
Què SÍ ajuda
Ser àrbitres, no jutges. El teu paper no és decidir qui té raó. És facilitar que aprenguin a resoldre-ho parlant.
Si hi ha violència física, primer separa i calma: «Para. Aquí no es pega.»
Després, acull les emocions: «Estic veient que estàs enfadat. Entenc. Però pegar no.»
I finalment, facilita la conversa: «Expliqueu-me què ha passat. Com ho podem resoldre?»
Activitat: Conflicte amb ninots
Aquesta tarda, agafa dos ninots i munta un mini conflicte davant dels teus fills:
Ninot A: «Jo vull la pilota!»
Ninot B: «Però l’he agafat jo primer!»
Pregunta als nens: «Què creieu que haurien de fer?»
Després representa diferents solucions (pegar, marxar plorant, parlar) i pregunta quina els sembla millor.
Recorda
El teu paper no és evitar que discuteixin. És ensenyar-los a discutir bé: amb respecte, amb paraules, i buscant solucions.
Aquest article forma part del blog de l’AFA de l’Escola El Bosc.