Si has sentit aquesta frase aquest matí, no estàs sol/a. És més habitual del que sembla.
Entre el 4% i el 15% dels nens en edat escolar tenen moments en què dir «no vull anar al cole» es converteix en una cosa freqüent. I això et pot fer saltar totes les alarmes: És bullying? Li costa aprendre? Està passant alguna cosa?
Quan preocupar-se
No és el mateix un «bufa, no vull anar» un dilluns després de vacances, que una situació que es repeteix cada dia durant setmanes. Presta atenció si:
- Ho diu cada dia durant més d’una setmana
- Simula malalties que desapareixen el cap de setmana
- Està trist o irritable quan torna
- Evita parlar del cole o dels companys
Què pots fer
Escolta sense jutjar. Pregunta-li què és el que menys li agrada. No el tallis. No li diguis «això no és per tant». Només escolta.
Contacta amb els mestres. Ells poden donar-te informació del què passa a classe que tu no veus.
Valida l’emoció però manté el límit. «Entenc que tinguis por. Però anar al cole és important. T’ajudarem a sentir-te millor.»
Activitat: El semàfor de l’escola
Aquesta tarda, agafa tres colors (verd, groc, vermell) i pregunta al teu fill:
- 🟢 Verd: Què t’agrada del cole?
- 🟡 Groc: Què et preocupa una mica?
- 🔴 Vermell: Què et fa por?
Això et donarà molta informació sense pressionar.
Quan buscar ajuda
Si després d’una o dues setmanes la situació no millora, val la pena consultar amb el pediatre o un professional. No estàs sol/a en això. L’escola també vol ajudar.
Aquest article forma part del blog de l’AFA de l’Escola El Bosc.